L'Orquestra Simfònica

Hola a tots de nou, una vegada que ja hem vist per separat els instruments que formen l'orquestra simfònica, hui com a conclusió de tot això, parlarem de la mateixa orquestra  i de la seua direcció.

  L'Orquestra Simfònica

Com vam dir en la presentació dels instruments de l'orquestra en la primera entrada, una orquestra és un conjunt instrumental o agrupació conformada pels diferents famílies d'instruments que existeixen, tot això dirigit per un director o una directora i que interpreten repertori musical de forma conjunta.

L'orquestra simfònica normalment té més de huitanta músics, fins i tot, algunes vegades en pot alcançar els cent.

Cada secció o família d'instruments té una col·locació determinada a l'orquestra que ha vingut sent normalitzada per la potència sonora dels instruments. Per exemple, la secció de corda se situen al front, de més agut a més greu en forma de palmito, darrere es col·loquen els instrumnets de vent, primer els de fusta i després els de metall i al final es col·loquen d'esquerra a dreta l'arpa, el piano i els instruments de percussió.

Viena y Mannheim van ser les principals ciutats on es va crear el concepte d'orquestra simfònica tal com ho coneixem hui en dia.

Ubicació dels Instruments dins de l'Orquestra Simfònica

   El Director

La figura del director apareix al segle XIX amb el nou concepte d'orquestra simfònica. Al principi era no més que una figura estètica.

Actualment, el seu paper no és merament estètic o el de donar les entrades als instrumentistes ni portar només el temps, ara, ha d'interpretar les partitures mentenint l'espirit original del compositor. Abans d'aparéixer la figura del director, qui donava l'entrada i portava el temps era el primer violí (concertino).

Com acuriositat vos diré que, abans els directors portaven una barra pesada de ferro que servia per portar el compás colpejant el sol amb ell. Doncs bé, Hi va haver un director al segle XVII que dirigint, es va donar un colp al peu amb la barra causant-li una ferida que li va provocar una infecció que es va convertir en gangrena i va acabar lentament amb la seua vida .Tot a causa del seu pensament com a ballarí, que també n'era, no va deixar que li tallaren el peu. Li dien Jean Batiste Lully.

David Afkham amb l'Orquestra Nacional d'Espagna.

Recuperat del canal de YouTube de NotimexTV 

Instruments de Percussió.

Hola a tots de nou. Ja estem arribant al final de la família d'instruments que formen l'orquestra simfònica. Ara li toca el torn a la percussió.

Grupo de Percussió Conservatori Amaniel (Madrid) 
Recuperat del canal de YouTube de Gilo Carricoba.

  
 La Percussió

La percussió és la família més gran d'instruments que n'hi ha, ja que aquesta té una infinitat d'instruments. Amb qualsevol cosa es pot fer un instrument de percussió.

La seua ubicació d'aquests instruments dins de l'orquestra és al fons, darrere de tots.

Ara bé, dins de la família de percussió, aquests es classifiquen en moltes categories, però la més tradicional són les de So definit i So indefinit i al seu torn, se subdividixen en unes altres classes, sent les més comuns els de membrana, fusta i metall.

No obstant això, a l'orquestra simfònica els diferencien de la següent manera:

• Percussió de membrana.
• Percussió de làmines.
• Xicoteta percussió.

Tornant a la categoria de so definit i so indefinit, la seua descripció és:

So definit: Són els que com el seu propi nom indica, generen un so definit i que es pot identificar amb una nota determinada. Com són, la marimba, xilòfon, timbales, etc.

So indefinit: Aquests generen un so indefinit al qual no se li atribueix cap nota determinada. Dins d'aquests tenim la caixa, bongós, triangle, plats, bombo, etc.

Marimba

Timbales

Instrument de corda percudida.(Cordòfons) El Piano

Hola de nou a tots, hui finalitzem amb els instruments que pertanyen a família de corda o cordòfons i ho fem amb l'instrument de corda percudida, com exemple he pres el Piano.

El piano com a solista. 
Constantin Sandu. Fòrum Internacional de Música d'Oriola 

  
 El Piano

Òbviament, tots sabeu qué és un piano. Un instrument de tecla, que per les seues característiques entra dins dels instruments de corda percudida, pel fet que el dit al polsar la tecla, fa que un martellet percudisca sobre la corda i aquesta prodüisca el so.

La paraula piano ve de l'italià "pianoforte", que està composta pels termes (piano = suau i forte = fort)

El piano va ser inventat cap a l'any 1690 per l'italià Bartolomeu Cristofori.
Al llarg de la seua història han existit diferents tipus de piano, però els més comuns en són el piano de cua i el piano vertical o de paret.

Les primeres composicións van sorgir al voltant de l'any 1732.

Va ser durant el romanticisme musical l'instrument més representatiu. Va tindre un paper molt rellevant en la societat, especialment entre les classes més benestants dels segles XVIII i XI.

La seua versatilitat, fa que el piano s'utilitze tant per la interpretació com a solista, passant per la música de cambra, de acompanyament d'un altre instrument o veu, fins i tot compondre, etc.

                                 

             El piano amb orquestra. Constantin Sandu                                                Xavier Torres, Sonata en Re Antonio Soler

També té un paper molt important dins del Jazz.

Piano de Cua (l'esquerra) i piano Vertical o de Paret (a la dreta)

Instrument de corda pinçada. (Cordòfons) L'Arpa

Hola de nou a tots, hui seguim amb els instruments de corda, però esta vegada li toca el torn a la família de corda pinçada. Parlerem de l'arpa.

   L'Arpa

L'arpa és un instrument de corda pinçada format per un marc ressonant i una sèrie de cordes tensades entre la secció superior i la secció inferior. És l'unic instrument de corda pinçada a l'orquestra.

El so es produïx al polsar les cordes amb els dits, les ungles i també amb un plectre.

L'arpa és coneguda des de l'antiguitat. Les primeres arpes de les quals n'hi ha constància, van ser elaborades per la civilització Sumèria i daten del 2400 a.C. Aquesta civilització està considerada com la primera i més antiga de la història. Son les crides "Liras o Arpes d'Ur", estan exposades al Museu Britànic.

Arpes d'Ur
Museu Britànic

L'arpa durant l'Edat Mitjana, va ser l'instrument de moda. No obstant això, durant el Renaixement no va tindre tanta popularitat i va estar relegada a l'oblit fins a la incorporació dels pedals.

Aqueste és un instrument característic en les músiques tradicionals dels països d'America del Sud, ací a Europa on més arrelament té és a Irlanda, que a més ho tenen com emblema del país i al seu escut des de 1945. Encara que en el segle XIII ja era reconeguda com a símbol del país.

Entre els distints tipus d'arpes, podem trobar-ne els següents:

L'arpa gaèlica o Irlandesa: També anomenades com Arpa medieval o Bárda. Aquest arpa és la que té Irlanda com emblema .  En l'actualitat, n'hi han dos, una és l'arpa del rei Brian Boru, que es pot trobar a la biblioteca del Trinity College a Dublín i l'altra és l'arpa de la reina Mary d'Escòcia, que es pot trobar al Museu Nacional d'Edimburg.

Simon Chadwick, interpreta amb una rèplica

 de l'Arpa de la reina Mary d'Escòcia. "El Lament de Tristan"

Arpa Brian Boru
Trinity College Dublín, Irlanda

L'Arpa de Brian Boru i jo

Arpa reina Mary
Museu Nacional d'Edimburg, Escòcia.

 L'arpa paraguaiana: Aquest arpa normalment té 36 o 37 cordes i també té clavillers com els de la guitarra.

Arpa Paraguaiana

L'Arpa Paraguaina.
 Recuperat del canal de YouTube de Luchi Guerrero.

L'arpa andina: El seu ús està molt estés en la música vernacular a Perú. Té també clavillers com els de la guitarra.

J.J Luján amb l'arpa andina.
Recupertat del canal de YouTube Vertigo Digital

Arpa Andina

L'arpa clàssica: És la que s'utilitza en les orquestres i actualment tenen 47 cordes i 7 pedals, aquests pedals corresponen als set graus de l'escala.

Arpa Clàssica

Alexander David Da Silva, Invenció nº 1 de J. S. Bach i

Tema i Variació nº 1 de G. F. Handel

Instruments de corda fregada. Cordòfons) El Contrabaix

Hola de nou a tots, continuem amb els insturments cordòfons.

L'instrument del qual parlarem hiu, obviament, també pertany a la mateixa família que el violí, la viola i el violoncel, és a dir, als instruments de corda fregada. Aquest instrument és el Contrabaix.

Pablo Montecinos. El Contrabaix

El Contrabaix

El contrabaix és el iaio dels instruments de corda fregada i un del més greu, tot i encara que n'hi ha un més gran i més greu, que és l'octabaix, la tessitura del qual són dos octaves més greus.

Es fa sonar les cordes amb l'arquet, encara que també és habitual que ho facen polsant en pizzicato.

Aquest instrument es toca dret o assegut en un tamboret alt.

Es pot trobar-ne de cinc, quatre o tres cordes (n'hi ha un al museo diocesá d'Oriola).

Els seus orígens daten del segle XVI, sembla que ja existia un instrument anomenat "violone", però, no va ser fins al segle XIX que el instrument adopta la forma actual i també es va incorporar a l'orquestra. Però, el verdader auge d'aquest instrument, no va ser fins a la segona mitat del segle XX,  quan es va incloure en el Jazz.

Com curiositat, normalmet, qui toca el baix eléctric, també toca el contrabaix o viceversa. Tenim l'exemple del cantant i compositor de música pop Sting.

Contrabaix

Contrabaixista de Lucky Dados
grup de Rockabilly

Instruments de corda fregada. (Cordòfons) El Violoncel

Hola de nou a tots, continuem amb els instruments de corda.

   L'instrument del qual parlarem hui, obviament, també pertany a la mateixa família que el violí i la viola, és a dir, als instruments de corda fregada. Aquest instrument és el Violoncel.

Iagoba Fanlo, Prelude VI Suite de J,S,Bach

   El Violoncel

  D'una mena col·loquial, a vegades s'abrevia i se l'anomena Cello.

Aquest instrument és un dels bàsics i fonamentals de l'orquestra dins de la família de les cordes.En té quatre cordes. 

Se sol dir que és l'instrument que més paregut té a la veu humana. 

El cello té com a precursor la viola da braccio, les primeres modificacions les feren en el segle XVIII els luthiers Italians, com Amati, Maggini, Stardivarius, etc. Fou Stradivarius qui va normalitzar la grandària passant de 80cm a 76cm.

De seguida es va fer molt popular i va ser a l'Orquestra Imperial de Viena on es va incloure com a instrument fix en 1680.  

 En 1709 a l'Orquestra Simfònica de Dresde hi havien quatre violoncels.

Un dels viloncel·listes més famosos del segle XX al món va ser Pau Casals, gràcies a la seua tècnica, va fer que les posibilitats de l'instrument augmentaren considerablement. Va rescatar de l'oblit les 6 suits per a violoncel de Bach i després de la seua nova interpretació, va assentar les bases per a una nova geració de violoncel·listes

Violoncel·listes famosos: 

• Pau Casals.
• Gaspar Cassadó.
• Jaqueline du Pré.
• Mstislav Rostropóvich. 
• Yo-Yo Ma. 
• Vedran Smailovich. 
• Iagoba Fanlo.

Iagoba Fanlo, Premis Goia 2017

Com a curiositat, si vos acordeu, quan parlàrem del violí, vos vaig dir que el més antic que es conserva era el cridat Carles IX de França, fabricat per Amati. Doncs bé, amb el violoncel ocorre quelcom semblant, un dels més antics que es coneixen és d'Amati de 1572, cridat el Rei, en honor al Rei Carles IX, Aquest violoncel té motius reals.

Violoncels de distint grandària

Instruments de corda fregada. (Cordòfons) La Viola

   Hola a tots, continuem amb els instruments de corda.

   L'instrument del qual parlarem hui també pertany a la mateixa família que el violí, als instruments de corda fregada. Aquest instrument és la Viola.

Danilo Rossi, Brahms sonata op. 120.
Recuperat del canal de YouTube de Simone di Soccio.

   La Viola 

La viola és semblant al violí però d'una grandària major i el seu so és més greu. Té quatre cordes, encara que n'han hagut de tres i cinc cordes.

Òbviament, el mateix que ocorre amb altres instruments, la viola té els seus antecedents, es diu, que és hereva de la "viella de corda".

Les primeres violes van aparéixer en el segle XIV, encara que no va ser fins al segle XV quan comença a prendre el seu valor artístic.

En aquesta època, les violes que existien eren, la "viola a spalla" (viola de muscle), la "viola da braccio" (viola de braç). D'aquesta viola va sorgir la "viola d'amore" (viola d'amor) i la "viola da gamba" (viola de cama)

Dins  dels diferents tipus de viola que n'hi ha, també es troben la viola bastarda i la viola pomposa.

La viola pomposa va ser inventada per Johann Sebastian Bach i construïda per Hoffmann a Leipzig. Però va desaparéixer amb el temps degut a la seua incomoditad i la seua dificultat per ser tocada.

La viola moderna que s'utilitza a l'orquestra, va nàixer al voltant dels segles XVI i XVII davall el nom de Viola da braccio. 

Pel que fa al seu registre sonor, fa de pont entre el violí i el violoncel.
Actualment, també podem trobar-ne violes elèctriques.

Frances von Segger Bach viola da gamba i Pamela Palmer Jones Harpsichord

Recuperat del canal de YouTube de DrJones88keys 

Viola da gamba

Viola da braccio

Violí (a l'esquerra) Viola (a la dreta)

Instruments de corda fregada. (Cordófons) El Violí

Hola de nou, una vegada que hem vist els instruments de vent, seguim amb la família de la corda fregada. Començarem pel Violí.

Alexander Detisov. Violí

   El Violí

Tots sabem què és un violí i que pertany a la família de la corda fregada.

Però sabeu qual és la seua etimologia? es a dir, d'on ve el nom de violí? 
El nom de violí ve de l'italià "Violino", que és el diminutiu de viola.

El violí, és un instrument de corda fregada, té quatre cordes, i és el més agut d'aquesta família. Els altres membres són la viola, el violoncel i el contrabaix, però d'aquestes parlarem més endavant.

Les cordes del violí antigament eren de budell. També les podem trobar de metall, acer, plata, de budell entorxat amb alumini i en l'actualitat n'estan fabricant-se de materials sintètics. De les quatre, l'anomenada Cantino per ser la més aguda (la corda de "mi"), és un fil d'acer directament, i de vegades fins d'or

Al violí se li denomina de corda fregada, perquè per a fer-lo sonar, s'utilitza un arc amb crinera de cua de cavall, encara que moltes vegades per estalviar costos, se  substituïxen per unes de fibra.

Aquest instrument està fet de fusta i no té trasts com la guitarra.

El violí és probablement l'instrument que més èxit ha aconseguit en tot el món junt amb el piano, i dic probablement, perquè per les seues dimensions és més fàcil de transportar.

Actualment, n'hi ha violins elèctrics i de cinc cordes.

Curiositats:
   Per als que vos agraden les matemàtiques, el famós luthier (constructor) de violins Stradivarius, utilitzava el número Fi (proporció àuria) per a calcular la distància entre les distintes parts del violí, com per exemple la ubicació exacta dels oïdes o efes, o també la distància entre les clavilles i el cos del violí. 

Violí Stradivarius

   El violí més antic que es conserva, és conegut com el Charles IX i fou fet per Andrea Amati, dins de l'encàrrec que Carles IX de França li va fer.

Carles IX li va demanar 24 violins en 1560.

Violí Amati

  Altres violins

Violí Carving

Violí Elèctric i de 5 cordes

Instruments de vent metall (Aeròfons) La Tuba

Hola de nou, amb l'instrument de hui, finalitzem l'apartat que fa referència a la família dels instruments de vent, tant els instruments de vent - fusta com de vent - metall, i ho fem amb el més gran de tots, la tuba.

Wolfgang Rabensteiner
Recuperat del canal de YouTube de Peter Steiner.

   La Tuba.

La tuba, tal com hem dit anteriorment, és el major i més gran dels instruments de vent metall.

Com ve sent habitual, aquest instrument també té els seus antecessors, aquests són el serpentó i l'oficleido.

La seua incorporació a l'orquestra simfònica moderna, no va a ser fins al segle XIX i va vindre de la mà de Wilhem Friedrich i Johann Gottfried, i van substituir a l'Oficleido del segle XVIII.

La primera vegada que es va utilitzar va ser en 1876 a la representació  a Bayreuth de L'anell dels nibelungos de Richard Wagner, concretament el 13 i 14 d'agost. 

La tuba més comuna és la contrabaix, afinada en do o sib. Encara que n'hi ha diverses afinacions dins de les tubes, les més comunes són fa, mib, do o sib.

Es podem trobar tubes amb fins i tot sis pistons o vàlvules, quatre per a la digitació normal i dos transpositors de mig to i de to.

Aquest instrument si l'estiràrem mesuraria al voltant de set metres.

Igual que en els altres instruments, n'hi ha diversos tipus de tuba.

• Tuba amb afinacions de Do, Sib, Fa, MIb
• Tuba baix en Fa
• Tuba francesa o Euphonium en Do
• Sousaphone
• Tuba convertible
• Tuba Wagneriana (la va manar construir R. Wagner per a la seua tetralogia de l'òpera "L'anell dels Nibelungos", combina qualitats de la trompa i de la tuba.

Oficleidos

Homenantge a la Tuba

Tuba Wagneriana

Sausofò

Tuba moderna

Instruments de ven metall (Aeròfons) El Trombó

   Hola de nou, seguint-ne amb els instruments de vent metall, hui li toca al trombó.

Antonio Lloret i l'Orquestra d'Extremadura     

   El Trombó

  Tots coneixem el trombó de vares o també denominat trombó de colissa. Però, ¿coneixeu el trombó de pistons? ¿L'heu vist alguna vegada?

  El trombó també pertany a la família de vent metall.En té un cos bàsicament cilíndric, la vara o colissa té la mateixa funció que les vàlvules o pistons en altres instruments de metall, si l'allarges el so és més greu i si l'acurtes, el so és més agut.

En té ben definides set posicions a una distància cadascuna d'un semitò. 

El mateix que altres instruments, el seu origen és molt antic, Moisés va establir normes per a la seua construcció.

L'actual trombó prové del sacabutx, instrument molt utilitzat en el Renaixement a Alemanya i no ha variat molt des del seu inici fins ara.

El mateix que ocorre amb altres instruments, el trombó, té també la seua família.

Aquest en són segons la seua classificació:

1. Trombó soprano
2. Trombó alto
3. Trombó Tenor (el més usat)
4. Trombó baix
5. Trombó contrabaix
6. Trombó Bucci
7. Sacabutx (Hi ha alto, tenor i baix)

Sacabutxos l'avantpassat del trombó

Trombó Tenor

Saxtrombó amb Six pistons.
 Creat per Adolphe Sax l'inventor del Saxòfon.

Charles Vernon amb Trombó Baix.
Recuperat del canal de YouTube de basstrombone127.

Instruments de vent metall (Aeròfonos) La Trompa

   Hola de nou, seguint-ne l'estela dels instruments de vent metall, hui li toca el torn a la Trompa.

Will Sanders

   La Trompa

La trompa com tots sabeu, és un instrument de vent o aeròfon que pertany a la família del vent - metall.

El seu origen es remunta a èpoques molt antigues, de fet, el seu nom deriva del terme grec "strombós" que vol dir "caragol de mar.

El seu disseny consistix en un tub enrotllat d'uns 35 cm de diàmetre. Però si desenrotllàrem l'instrument, la seua llargària aconseguiria aproximadament els 3'6 metres.

El mateix que altres instruments, la trompa és un instrument transpositor i està afinada en Fa. 

No serà fins el segle XVII a França on tindrà el seu desenvolupament com a instrument musical i es va a aconseguir a partir de la trompa de caça o "cor chasse".

A l'orquestra simfònica, n'està considerat com instrument solista, tot això, en compten amb una secció de quatre o més trompes.

La manera de agafar la trompa és amb la mà dreta al pavelló i la mà l'esquerra maneja els tres o quatre vàlvules.

Com curiositat, vos contaré que conec personalment a Will Sanders, un dels trompistes més important i influents en l'actualitat, ve tots els anys al conservatori d'Oriola per a impartir un curs de trompa.

Trompa

Trompa de caça

Instrument de vent metall (Aeròfons) La Trompeta

   Hola de nou, una vegada acabada la presentació dels instruments de vent de fusta, ara li toca el torn a la família de vent metall. 
   
   Hui començarem per la trompeta.

Colin Bloch i Andrew Kirk. Concerto de Marcello.

Recuperat del canal de YouTube d'Hoxa.

  La Trompeta

   La trompeta és un instrument musical de vent que pertany a la família dels instruments de vent-metall. 

   El seu so es produeix mitjançant la vibració dels llavis de l'intèrpret en l'embocadura a partir de la columna de l'aire.

   La trompeta és junt a la flauta l'instrument més antic. Derivaren de la banya de bou. Les primeres trompetes van ser fabricades amb banyes d'animals, canyes de bambú, etc.

   Aquest instrument té tres pistons que dirigeixen el so per diferents parts de la canonada que forma l'instrument i així acurten o allarguen el recorregut del so, i d'aquest manera s'aconseguix la seua afinació cromàtica. 

   Hi ha diferents tipus de trompeta.

• Trompeta en Do o en Si bemoll
• Trompeta de vares (o trombó soprano)
• Trompeta piccola.
• Trompeta de butxaca.
• Trompeta baixa
• Trompeta de claus.

   La trompeta des de l'època medieval fins als nostres dies s'ha utilitzat i s'utilitza en tots tipus de música.

Trompeta

Instruments de vent de fusta (Aeròfons) El Fagot

   Hola a tots, continuem amb els instruments de vent de fusta.

   L'instrument del qual parlarem hui també pertany al mateix que l'oboè, als instruments de llengüeta o canya doble. Aquest li diuen Fagot.

Samantha Woog. Fagot. Concert in F. Major C. M. von Webber.
Recuperat del canal de YouTube de Roscherter Music Guild.

   El Fagot.

   La millor presentació del so d'aquest instrument la trobem en l'obra de Prokofiev "Pere i el Llop", on representa al iaio del conte.

   La seua forma és un tub lleugerament cònic doblegat sobre si mateix, de tal manera que l'instrument té una llargària de 155 cm aproximadament.

   Com ocorre amb altres instruments, el fagot compta amb instruments antics que han sigut els precedents de l'actual.

   Les referències més antigues les trobem en tractats del segle XVI-XVII, però no serà fins mitjan del segle XVIII quan començà la seua evolució d'una manera considerable fins a arribar a la seua forma actual en el segle XIX.

   N'Hi ha dos sistemes: l'alemany i el francés.

   Dins de la família del fagot trobem els següents:

• Fagotino, és més curt, xicotet i lleuger i s'utilitza per la iniciació dels xiquets menuts.
• Fagot
• Contrafagot, el seu so és greu i profund. Beethoven o utilitza en l'escena de la presó de la seua òpera Fidelio.

   L'orquestra sol disposar de dos a quatre fagots perquè n'hi haja un contrafagot quan siga necessari.

Fagot i Contrafagot