L'Orquestra Simfònica

Hola a tots de nou, una vegada que ja hem vist per separat els instruments que formen l'orquestra simfònica, hui com a conclusió de tot això, parlarem de la mateixa orquestra  i de la seua direcció.

  L'Orquestra Simfònica

Com vam dir en la presentació dels instruments de l'orquestra en la primera entrada, una orquestra és un conjunt instrumental o agrupació conformada pels diferents famílies d'instruments que existeixen, tot això dirigit per un director o una directora i que interpreten repertori musical de forma conjunta.

L'orquestra simfònica normalment té més de huitanta músics, fins i tot, algunes vegades en pot alcançar els cent.

Cada secció o família d'instruments té una col·locació determinada a l'orquestra que ha vingut sent normalitzada per la potència sonora dels instruments. Per exemple, la secció de corda se situen al front, de més agut a més greu en forma de palmito, darrere es col·loquen els instrumnets de vent, primer els de fusta i després els de metall i al final es col·loquen d'esquerra a dreta l'arpa, el piano i els instruments de percussió.

Viena y Mannheim van ser les principals ciutats on es va crear el concepte d'orquestra simfònica tal com ho coneixem hui en dia.

Ubicació dels Instruments dins de l'Orquestra Simfònica

   El Director

La figura del director apareix al segle XIX amb el nou concepte d'orquestra simfònica. Al principi era no més que una figura estètica.

Actualment, el seu paper no és merament estètic o el de donar les entrades als instrumentistes ni portar només el temps, ara, ha d'interpretar les partitures mentenint l'espirit original del compositor. Abans d'aparéixer la figura del director, qui donava l'entrada i portava el temps era el primer violí (concertino).

Com acuriositat vos diré que, abans els directors portaven una barra pesada de ferro que servia per portar el compás colpejant el sol amb ell. Doncs bé, Hi va haver un director al segle XVII que dirigint, es va donar un colp al peu amb la barra causant-li una ferida que li va provocar una infecció que es va convertir en gangrena i va acabar lentament amb la seua vida .Tot a causa del seu pensament com a ballarí, que també n'era, no va deixar que li tallaren el peu. Li dien Jean Batiste Lully.

David Afkham amb l'Orquestra Nacional d'Espagna.

Recuperat del canal de YouTube de NotimexTV