Wolfgang Rabensteiner
Recuperat del canal de YouTube de Peter Steiner.
Recuperat del canal de YouTube de Peter Steiner.
La Tuba.
La tuba, tal com hem dit anteriorment, és el major i més gran dels instruments de vent metall.
Com ve sent habitual, aquest instrument també té els seus antecessors, aquests són el serpentó i l'oficleido.
La seua incorporació a l'orquestra simfònica moderna, no va a ser fins al segle XIX i va vindre de la mà de Wilhem Friedrich i Johann Gottfried, i van substituir a l'Oficleido del segle XVIII.
La primera vegada que es va utilitzar va ser en 1876 a la representació a Bayreuth de L'anell dels nibelungos de Richard Wagner, concretament el 13 i 14 d'agost.
La tuba més comuna és la contrabaix, afinada en do o sib. Encara que n'hi ha diverses afinacions dins de les tubes, les més comunes són fa, mib, do o sib.
Es podem trobar tubes amb fins i tot sis pistons o vàlvules, quatre per a la digitació normal i dos transpositors de mig to i de to.
Aquest instrument si l'estiràrem mesuraria al voltant de set metres.
Igual que en els altres instruments, n'hi ha diversos tipus de tuba.
- Tuba amb afinacions de Do, Sib, Fa, MIb
- Tuba baix en Fa
- Tuba francesa o Euphonium en Do
- Sousaphone
- Tuba convertible
- Tuba Wagneriana (la va manar construir R. Wagner per a la seua tetralogia de l'òpera "L'anell dels Nibelungos", combina qualitats de la trompa i de la tuba.
 |
| Oficleidos |
 |
| Homenantge a la Tuba |
 |
| Tuba Wagneriana |
 |
| Sausofò |
 |
| Tuba moderna |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.